First week at DayCare-Primera setmana de Guarderia
Em sento molt afortunada de poder veure els primers moments de la nostra Petitona en “societat”.
Gracies Avia-Gracias Abuela-Thank you Grandma for taking the pictures and the wonderful video!
La Mama ja ha arribat!
Y estamos todos muyyyy contentos!…. Ainara y la Abuela se estan adaptando la una a la otra….y al jetlag tambien… Ha habido un poquitin mas de llorera de lo normal pero tenemos la teoria que la peque debia pensar que le habian cambiado a la Madre 1.2 por la version Madre 1.1 
…. Ayer fue mucho mejor y hoy Douglas empieza a trabajar asi que estaran Abuela y Nieta por la primera vez solitas….
Vamos a desearles un muy buen dia!
Besitos a las Dos!!!
¡Que Dos!… Quin Parell!
A tal Riu… tal Aigua….. 
Primeres vacunes
Aquesta sera la primera entrada de la Mama Rosa al blog de la familia Nerad. No estic molt acostumada a bloguejar (per dir gens) i em sembla que tindre la tendencia a enrotllarme com una persiana. Intentarem no fer-ho.
Hem acordat amb el Papa Douglas que ell s’encarregara dels posts en angles mentre que jo alternare entre catala, castella i suposo que algun xapurreig de catalus or andalan…
Gueno… ar grano, marrano!….
El diumenge passat la nostra Petitona va fer quatre mesos… com passa el temps, oi?!…. Aquests dijous li varen posar la segona tanda de vacunes. He de dir que l’experiencia em sembla que es mes traumatica per a nosaltres (els pares) que per a ella.
El fet de ser Pares crec que ens acosta a tots de manera abismal als nostres propis… Jo solia pensar que ja hi estaba aprop i que tenia bastant bona idea del que la meva Mare pot sentir de vegades… pero em sembla que la idea/sentiment estaba encara lluny del que realment es. Nomes la petita experiencia de veure a l’Ainara patir per les injeccions (i el que pot venir despres) et fa adonar de tot el que els teus pares deuen haber passat durant la teva vida. Tambe et desperta en el sentit d’adonar-te que com a Pares el patir nomes comença. Tot i aixo, crec que dona un toc d’atencio per començar a preparar les eines i recursos que ajudaran amb el pas dels anys a alleugerar els cops….
Aquests darrers dies em pregunto molt sovint com s’ho devien d’haber fet els meus pares i en particular ma Mare… la Mama….. que estaba bastant sola i era catorze anys mes jove que jo quan em va tenir….
Bueno… com podeu veure he començat amb un xapurreig de reflexio…. espero anar-me acostant al que sera mes un estil de blog aviat.
Fins aviat!
Rosa
Disclaimer: no estic acostumada a escriure en catala o castella aixi que demano paciencia… que es la mare de la ciencia.